Compartim?

LA LLENGUA ÀRAB ÉS FÀCIL

noreply@blogger.com (Suni) — Wed, 21 Oct 2009 20:41:00 +0000

Si t'agrada aprendre llengües, en aquesta pàgina pots trobar moltes eines per a l'estudi de la llengua àrab.

Com a curiositat, si cliques ací pots aprendre a escriure el teu nom en àrab.

IX DE DUBTES

noreply@blogger.com (Suni) — Mon, 24 Aug 2009 20:23:00 +0000

Si t'ho penses tant, no ho faràs. Sovint només sabem què és allò correcte pel mètode de "provatura o errada". Per tant, menys cavil·lar i més acció. La vida és massa curta per a anar deixant-la d'un dia per a un altre.

Aquellos que deliberan exhaustivamente antes de dar un paso, se pasan la vida sobre una sola pierna.

Anthony de Mello

noreply@blogger.com (Suni) — Sat, 22 Aug 2009 17:51:00 +0000

noreply@blogger.com (Suni) — Sat, 18 Jul 2009 16:12:00 +0000

noreply@blogger.com (Suni) — Mon, 29 Jun 2009 19:19:00 +0000

ACABEM EL CURS AMB UN BRINDIS

noreply@blogger.com (Suni) — Sun, 28 Jun 2009 15:50:00 +0000

Digital Art : Women in Art, by Philip Scott Johnson (Eggman913) 2007

noreply@blogger.com (Suni) — Fri, 26 Jun 2009 19:23:00 +0000

ERIK, EL MUSICAL

noreply@blogger.com (Suni) — Sun, 14 Jun 2009 15:16:00 +0000

VIVE

noreply@blogger.com (Suni) — Sun, 07 Jun 2009 13:56:00 +0000

Post dedicat a Mireia Mezquita Salla, la "campiona" dels escacs.

¡ Vive !

No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.

No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.

No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras
y las poesías sí pueden cambiar el mundo.

Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.

La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima, nos enseña,
nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia.

Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tú puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.

No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.

No te resignes.
Huye.
"Emito mis alaridos por los techos de este mundo",
dice el poeta.

Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.

Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.

Vívela intensamente, sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.

Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron
de nuestros "poetas muertos",
te ayudan a caminar por la vida.

La sociedad de hoy somos nosotros
Los "poetas vivos".
No permitas que la vida te pase a ti
sin que la vivas ....

Walt Whitman

DISSIDENTEN en directe en Músicas del Mundo (Radio 3)

noreply@blogger.com (Suni) — Sat, 06 Jun 2009 22:39:00 +0000

En aquest mateix moment Radio 3 està emetent un concert de Dissidenten, el grup que el 1984 ens va fer gaudir d'aquell Fata Morgana que tan ens va agradar a tots.
Es tracta del concert que van oferir en Madrid, a la 3a Mostra de Músicas del mundo, el passat 17 d'abril.

Si teniu ocasió d'escoltar-los podreu comprovar com han millorat amb el pas del temps.

Components:

Mennana Ennaoui, veu
Noujoum Ouazza, veu i mandolina
Susanne Paul, cello
Uve Muellrich, baix
Marlon Klein, bateria
Roman Bunka, guitarra
Elke Rogge, zanfona

Vídeos actuals:

Calendari provable d’actes administratius fins a final de curs,

noreply@blogger.com (Suni) — Fri, 05 Jun 2009 12:44:00 +0000

Concursos, Adjudicacions i Oposicions

A la mesa sectorial del 26 de maig de 2009, l'administració ens a comunicat que les següents previsions de calendari d’actes administratius que afecten el professorat i les persones que s’ha de presentar a oposicions.

Acte administratiu	Data prevista i provable
Resolució Definitiva Concurs trasllats cos de mestres	8 de juny de 2009
Sorteig dels tribunals d'oposicions	10 de juny
Proves de valencià-castellà oposicions 2009 (Ha d'eixir publicat al DOCV)	Al voltant del 25 de juny
Acte de professorat suprimit de cos de mestres als Serveis Territorials	1 de juliol
Primera prova oposicions 2009	2 de juliol
Acte de País (Conselleria) de professorat suprimit de cos de mestres	6 de juliol
Acte de professorat suprimit i/o desplaçats dels cossos de secundària als Serveis Territorials	8 de juliol
Acte de País (Conselleria) de professorat suprimit i/o desplaçats dels cossos de secundària	10 de juliol
Adjudicacions de cossos de secundària presencials ( Palau de Congressos, a València)	28, 29, 30 i 31 de juliol

Font

noreply@blogger.com (Suni) — Sun, 31 May 2009 15:35:00 +0000

Demà serà una cançó

DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ

Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat.
Pere March

Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre fèieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.

comenteu!

noreply@blogger.com (Suni) — Wed, 27 May 2009 14:09:00 +0000

Insomni , Spectrum (Vila-real, diumenge 3 de maig de 2009)

noreply@blogger.com (Suni) — Sat, 23 May 2009 22:32:00 +0000

Amb aquesta ressenya es presentava l'obra al programa oficial del festival:

"En un món irreal o quasi irreal, ja que per un temps estaran entre nosaltres, uns foscos i al mateix temps simpàtics espectres cauen en el món dels vius, a causa d'una greu equivocació mística. Ara necessiten a qualsevol preu il·luminar i trobar el camí per a poder tornar a la seua cripta. Però no estan sols... els Gürash, depredadors d'espectres volen acabar amb ells per sempre, ho aconseguiran?"

Allí estàvem nosaltres, sota el foc.

Per a més informació consulteu el web de la companyia.

Just abans vam poder assistir a la representació de La Caravana Passa de la companyia Circ Panic:

Fangoria - Mas es Mas

noreply@blogger.com (Suni) — Tue, 19 May 2009 13:18:00 +0000

VALENTÍ PINYOT, CONTADOR D'HISTÒRIES

noreply@blogger.com (Suni) — Tue, 12 May 2009 10:56:00 +0000

"Hi ha històries grans, importants, empresonades en feixucs volums saberuts plens de grans paraules, històries de mai acabar, històries amb dret d'autor. I grans històries.

També hi ha històries petites, humils; històries que no pertanyen a ningú perquè són de tots nosaltres.

Històries que vénen de lluny i històries casolanes.

Històries que parlen una altra llengua; històries fetes de la nostra parla, paraules teixides a punt de mitja pels nostres avis, els nostres poetes, els nostres rondallaires.

Històries que els agrada ser contades a cau d'orella, viatjar de cor en cor; vestides de poesia, de conte..."

Dissabte vam tindre l'oportunitat d'escoltar històries de la mà de Valentí Pinyot. Tot un luxe.

LA FURTIVA PRESENTA ESFÈRIC AL FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRE DE CARRER (VILA-REAL 30 ABRIL 2009)

noreply@blogger.com (Suni) — Fri, 01 May 2009 13:05:00 +0000

Pintem amb la música?

noreply@blogger.com (Suni) — Tue, 28 Apr 2009 12:53:00 +0000

M'envia Juliana una pàgina "molt xula" com diu ella.
La compartisc amb vosaltres. Pinteu amb mi?

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

noreply@blogger.com (Suni) — Tue, 28 Apr 2009 10:46:00 +0000

No consientas este atentado contra la cultura.

Se pretende obligar a las bibliotecas públicas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para 'resarcir' a los autores. Mientras la gente de a pie apenas llega a fin de mes, los ya millonarios se forran a cuenta nuestra. No consientas tamaño atentado contra la cultura y pasa este mensaje a todos tus amigos.

POR EL PLACER DE LA LECTURA:
La SGAE (Sociedad General de Autores) ataca de nuevo.
Escrito y firmado por José Luis Sampedro, escritor.

POR LA LECTURA
Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante.. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos. Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo..

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro

Si estás de acuerdo, pásalo. Por el placer de la lectura.

Cartes de Franz Kafka a Felice Bauer

noreply@blogger.com (Suni) — Sun, 19 Apr 2009 17:18:00 +0000

(...) Et pregue que m'escrigues només una vegada a la setmana, de forma que la teua carta arribe diumenge, perquè no puc suportar les teues cartes diàries, sóc incapaç de suportar-les! Per exemple, conteste una de les teues cartes, després em gite al llit, en un estat de calma aparent, però el cor em batega per tot el cos i només és conscient de tu. (...)

11 de novembre de 1912

(...) El que hauríem de fer seria acabar amb aquesta bogeria d'escriure'ns tantes cartes; ahir vaig començar una carta sobre aquest tema que t'enviaré demà. (...)

19 de novembre de 1912

(...) Benvolguda, què he fet jo per què em turmentes d'aquesta manera? Un altre dia sense rebre carta teua, ni en el primer correu ni en el segon. (...)

20 de novembre de 1912

pasqua 2009: el encuentro (vilafamés)

noreply@blogger.com (Suni) — Mon, 13 Apr 2009 14:18:00 +0000

la dutxa de perico

noreply@blogger.com (Suni) — Thu, 09 Apr 2009 07:33:00 +0000

El perquè de tot plegat

noreply@blogger.com (Suni) — Sat, 28 Mar 2009 21:53:00 +0000

Per què les busques dels rellotges giren en el sentit de les busques dels rellotges?

L’home blau s’està al cafè, fent anar la cullere¬ta dins d’una tassa de poniol. Se li acosta un home magenta, amb aspecte neguitós.
–He de parlar amb vostè. ¿Puc seure?
–Segui.
–No sé per on començar.
–Pel començament.
–El mes passat vaig seduir la seva dona.
–¿La meva dona?
–Sí.
L’home blau triga quatre segons a contestar.
–¿Per què m’ho ve a explicar?
–Perquè des d’aleshores no visc.
–¿Per què? ¿L’estima tant que vol viure amb ella? ¿Ella no l’estima i això el neguiteja?
–No.
–¿És el remordiment, potser?
– No. El que passa és que no em deixa viu¬re. Em truca de dia i de nit. I si no contesto ve a casa. I si no hi sóc em busca pertot. Em ve a veure a la feina, diu que no pot viure sense mi.
–¿I?
–He perdut la tranquil•litat. Des que la vaig conèixer no me l’he pogut treure del damunt ni un sol dia. ¿Vostè no s’ha adonat de res?
–¿Quan la va conèixer?
–Fa un mes i mig. Vostè era a Roma.
Efectivament, l’home blau va ser a Roma fa un mes i mig.
–¿Com ho sap, vostè, que jo era a Roma?
–¿Que no em creu? M’ho va dir ella, quan la vaig conèixer. La vaig conèixer en un curset d’informàtica.
Efectivament, la dona va fer un curset d’in¬formàtica aprofitant que l’home blau era a Roma.
–¿Què vol, doncs? –diu el blau.
–Que m’ajudi a sortir-me’n. No és que no m’agradi, la seva dona. És extraordinària, in¬tel•ligent, sensual. ¿Què li he de dir? Però...
–És molt absorbent.
–¿Oi que sí? –diu, content, l’home magen¬ta, veient que l’home blau el comprèn.
–Té ganes de treure-se-la del damunt.
–Sí, francament.
–No el deixa tranquil ni un moment, ¿oi? Si el veu tot sol, fumant, prenent la fresca, lle¬gint el diari, estudiant, mirant el programa de televisió que més li agrada, el que sigui, immediatament se li estira al damunt i comença a fer¬-li magarrufes.
–A més, si no estàs del tot per ella es pensa que fa nosa i es posa d’aquella manera que es posa. Per això, tot i que sé que no hi tinc cap dret, vull demanar-li un favor: parli amb ella, munti-li una escena de gelosia, amenaci-la. El que sigui. Qualsevol cosa perquè no ens vegem mai més.
–¿De debò vol treure-se-la del damunt?
–Sí, sisplau.
–Res més fàcil. Faci com jo. Deixi de defu¬gir-la, no s’amagui, sigui amable, tendre, consi¬derat. Estigui més per ella que no pas ella per vostè. Truqui-li, digui-li que l’estima com mai no ha estimat. Prometi-li que li dedicarà la vida sencera. Casi-s’hi.

MONZÓ, Quim, El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.

AnàLisi De Textos Argumentatius

noreply@blogger.com (Suni) — Sun, 22 Feb 2009 15:14:00 +0000

AnàLisi De Textos Argumentatius

View more presentations from marclia.

EL TEXT ARGUMENTATIU

El text argumentatiu no ens comunica una notícia sinó que ens transmet una opinió, la qual ens arriba defensada per una sèrie d'arguments que li donen suport. Aquesta mena de textos intenta convèncer-nos i acostuma a tractar algun tema poèmic, naturalment, i pretén decantar el nostre parer a favor de les opinions que l'autor hi expressa.

La seva estructura bàsica consta de tres parts:

Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.

Motius o arguments, on s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.

Conclusió, apartat que recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.

En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. El seu llenguatge és elaborat i fa servir recursos lingüístics que atreguin i convencin el receptor, com són l'ús d'un vocabulari especial i de figures retòriques. Les figures retòriques que més utilitza són les que es basen en la repetició, el contrast i la implicació del receptor.

Per expressar l'oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, etc., noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc... i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.

Per expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc, noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.

Per expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant, així, etc., o noms encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència,conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a través d'un reforç a la primera oració (tant, tan, de manera) i el nexe que a la segona.

Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l'ús de cometes, els guionets, les citacions i lainterrogació retòrica.

Les cometes s'usen per citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text, indicar que un mot és un títol o un motiu, o donar un to especial a una paraula.

Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària al text i per passar del to objectiu al subjectiu.

Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i tenen un caràcter d'afirmaciócategòrica. Molt sovint s'expressen mitjançant paradoxes, antítesis o equívocs.

La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de pregunta, a fi d'atreure l'interés del receptor i implicar-lo en el que s'afirma.

Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint encompte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructuradels arguments, el seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora deconstruir els contraarguments, cal valorar: els caràcter icircumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per a les seves premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general enrelació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit.

El text argumentatiu dins de la situació comunicativa
L'art de convèncer els altres (mitjançant textos orals o escrits) ha mogut la història de la nostra civilització. Sempre que analitzem textos de tipus argumentatiu haurem de tenir en compte la intenció de l'autor i el mètode que està emprant per conduir-nos a compartir el seu parer. Una cosa és incidir en la nostra capacitat de raonar i, en conseqüència, esgrimir arguments de tipus lògic per ajudar-nos a enriquir el nostre parer sobre un tema i dur-nos d'aquesta manera a acceptar la tesi que l'autor defensa; i una altra de molt diferent, però sovint camuflada, incidir en la nostra emotivitat, jugar amb elements molt persuasius, però de base lògica dubtosa, per menar-nos a unes conclusions que no tenen un sòlid suport racional, d'això se'n diu manipular.

Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius ben diferents. Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet concret en diversos moments i situacions de la nostra vida. Quan enunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de raons estem argumentant i, generalment, al mateix temps, intentem convéncer el nostre auditori. A continuació veurem una llista de possibles classes de textos argumentatius:

L'expressió i defensa de punts de vista en:

. Converses.
. Cartes privades i públiques.
. Novel·les.
. Obres de teatre-
. Conferències, debats, taules redones, col·loquis, etc. bé directament davant de públic, o bé a través dels mitjans de comunicació.
. Articles d'opinió en revistes i diaris.
. Editorials
. Anuncis publicitaris
. Discursos polítics
. Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisió argumentades, per exemple: informes fets per metges sobre la conveniència de no fumar, etc.
. D'acord amb la situació comunicativa, l'emissor produirà una classe o altra de text argumentatiu.

Tots ells tindran en comú:

. L'exposició i defensa d'opinions.
. La intenció de convéncer o persuadir.

A cada classe de text correspondrà:

. Un registre lingüístic més o menys formal.
. Una determinada relació entre l'emissor i el receptor.
. Una estructura pròpia.
. Uns recursos lingüístics determinats.

Els recursos lingüístics

Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són:

. La utilització de la ironia. De vegades alguns argumentssón reforçats per frases o expressions iròniques.

. Contar un relat. En alguns casos, quan volem convéncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar.

. La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.

. Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.

. L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en elsseus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seuestatus social.

Les qüestions retòriques
Ens referim als jocs deparaules, als recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interés del receptor cap a allò que exposa l'emissor.
FONT: EL TEXT ARGUMENTATIU. Centre d'Autoaprenentatge de la llengua.
UNIVERSITAT JAUME I
CÀLAM I. Ed. Vicens-Vives

La mia infanzia

noreply@blogger.com (Suni) — Sat, 21 Feb 2009 21:39:00 +0000

Ho vissuto la mia infanzia quando in Spagna ancora c’era la dittatura di Franco. La mia famiglia diceva che passavamo fame ma io invece ricordo una infanzia felice.

Giocavo alla strada con i miei amici. Le strade non erano asfaltate e passavano poche macchine. Adesso potevamo fare quello che volevamo. Giocavamo a calzio, andavamo con le biciclette oppure con i patini a rotelle. D’estate la strada era il nostro paradiso.

Con i miei dieci cugini andavo al giardino. Lì correvamo e giocavamo al nascondino. Era geniale.

D’inverno invece andavamo al cinema ogni settimana. Spesso vedevamo i film di Kung Fu o Bruce Lee (erano orribili…).

I miei genitori lavoravano, allora il mio fratello ed io quasi sempre andavamo dalla mia nonna che abitava in una casa piccolissima. Vicino a lei c’era un gruppo di musica che preparavano i suoi concerti. Ogni volta che venivano la mia amica ed io eravamo lì per ascoltare la sua musica. Per me era molto emozionante.

Infine… non avevamo soldi ma eravamo felicissimi!