BLOGGER TEMPLATES AND TWITTER BACKGROUNDS

dissabte, 30 / agost / 2008

Reclamen la retirada de la sèrie ´Física o Química´


<< -----L'L'Associació d'Alumnes de l'IES Leopoldo Querol ha sol·licitat la retirada immediata de la sèrie Física o Química que tornarà a emetre's en Antena 3 a partir de setembre.Els responsables de l'entitat estudiantil consideren que "la sèrie és totalment desproporcionada, exagera i denigra repetidament la imatge de la joventut actual", ja que "les drogues, l'alcohol, la violència i, sobretot, el sexe estan presents al llarg de tota la sèrie".

A més, des de l'associació es queixen del fet que en ella "no es diga que l'institut en què es du a terme és concertat" ja que, segons diuen, "hi ha detalls que delaten aquest fet", agreuja la imatge que s'ofereix de l'ensenyament públic.

Els jóvens han mostrat el seu descontent i afirmen que "estem farts de la imatge que es dóna de nosaltres per part de la societat en general". Respecte això, argumenten que "se'ns qualifica contínuament d'obsessos sexuals, drogoaddictes, alcohòlics, violents, insolidaris, maleducats, fracassats escolars i un llarg etcètera".

El que més ha sorprés a l'associació d'alumnes de l'IES Leopoldo Querol és que, malgrat el contingut de la sèrie d'Antena 3, "la franja d'edat a què es destina siga a partir de set anys". En aquest sentit, opinen que "no pensem que siga adequat que xiquets d'aquesta edat vegen com s'insinua una fel·lació o, per exemple, observen com un xiquet immigrant xinés se li pinta amb un esprai i un professor no l’incite a què denuncie aquesta actitud".

L'entitat estudiantil reclama a tots els canals de televisió que exercisquen un major autocontrol dels seus continguts, pel paper socialitzador que exerceixen. >>

Extret de El periódico Mediterráneo

Comentaris


barcelona

divendres, 29 / agost / 2008

Vilafamés

dimecres, 27 / agost / 2008

l'agradable soroll de les nits a Vila-real



Des d'ací ens sumem a la queixa que fa ordial al seu blog.

Així de sorolloses són les nits a Vila-real... sí, a mi també em recorda aquella frase de "compre ferro vell, metall i coureeeeee".

dimarts, 26 / agost / 2008

ROYAL DE LUXE "Sultan's Elephant" (titelles gegants a la mairie de Nantes)



La xiqueta gegant es desperta, rep una dutxa del seu amic, el màgic elefant del sultà, i junts ixen a fer un passeig pels carrers.

L’espectacle, anomenat "The Sultan´s elephant" , pertany a la companyia de teatre de carrer Royal de Luxe.

Des de 1979 aquest grup artístic ha presentat en tot el món les seues enormes figures, que poden aconseguir els dotze metres d’alçària.

La idea de l’espectacle és simple: la figura en qüestió arriba a una ciutat i viu allí uns dies, durant els quals realitza els seus quefers habituals. En el cas de l’elefant -que pesa quaranta-dues tones- es tracta d’un animal que viatja a través del temps amb el seu amo, el Sultà d’Índies. En arribar, es fa amic d’una xiqueta que a la vegada arriba amb una nau.

La interacció amb el públic està garantida. Els sorprenents ninos-màquina prompte són acompanyats per una multitud, que segueix meravellada els delicats i precisos moviments de les criatures i la silenciosa tasca dels seus nombrosos titellaires durant els quatre episodis en què està dividida la història.

"The Sultan´s elephant" va ser presentat per primera vegada en Nantes al maig i juny del 2005, en el marc dels actes de commemoració del centenari de la mort de l’escriptor Jules Verne. L’espectacle va visitar Londres un any després i va estar després en altres ciutats franceses.

Més sobre la companyia i l’espectacle ací, ací o ací.

En youtube hi ha més 200 vídeos.
I en flickrCC trobaràs més de 800 fotografies.
Ah! Hi ha una part de l'espectacle en què cusen els cotxes al carrer amb aquesta agulla també gegant:

ma famille de Tours

diumenge, 24 / agost / 2008

MIGUEL BOSÉ (TE AMARÉ)

Dedicat a Klareta:

divendres, 15 / agost / 2008

RENOVA LA TEUA VIDA

Cada dia hauríem de proposar-nos fer alguna cosa nova: descobrir un poema, cuinar un plat atrevit, escoltar altres músiques..."Qui no s'ocupa de nàixer s'està ocupant de morir."

BOB DYLAN

dijous, 14 / agost / 2008

En construcció

És que no puc parar... Buf! Vaig veure com havia tunejat el seu bloc l'amiga Teresa i, clar, com que li ha quedat tan bonic, doncs jo també volia posar al nostre bloc així de guapo. En fi... un desastre. Vaig perdre tots els "artilugis" (jejeje, així es diu, sí) i la plantilla no se'm quedava bé. Em recomanaven que la guardara en una pàgina d'allotjament o alguna cosa així... uf! Després diuen que la informàtica és fàcil, sí, sí...
Després de passar-me hores recuperant imatges, quan ja quasi tenia restaurada l'antiga plantilla, resulta que prove de nou i MIRACLE: ara sí que funciona (esperem).
De moment la deixe en construcció...
Com van les vacances? Hem estat uns dies amb la família de França, uns altres a Vilafamés i ara en queden alguns a Barcelona. Ja aniré posant fotos.
Per cert la nostra casa té un nou habitant. És aquest. De moment està dins la gàbia perquè és jovenet però molt prompte començarà a volar per tota la casa i a parlar.
Gaudiu al màxim del que queda d'estiu, que passa volant. Besets

dimecres, 13 / agost / 2008

VIVE EL MOMENTO

Por mucho que nos proyectemos hacia adelante y hacia atrás, la felicidad habita en el momento presente. El día de hoy es una oportunidad para recoger un ramo de instantes maravillosos para dar color a tu alma y a tus sueños.


"Ahora: una palabra curiosa para expresar todo un mundo y toda una vida."

ERNEST HEMINGWAY

dissabte, 2 / agost / 2008

juegos de azar

Casualitat?

En la vida és tot casualitat? O és que tot està ja programat perquè ens passe?
Caminem per la vida fent cercles.Tot en la vida roda en cercles.En ocasions coincidim.
Tot és casual? O tu estaves ahí per a creuar-te en el meu camí? O jo en el teu? O els nostres camins conduïen exactament a aquell punt?



Res en aquesta vida és casualitat.

Aquest és el tema de l'última pel·li que he vist i que m'ha encantat:
3:19.

O també de les un poc més antigues Lluvia en los zapatos o Serendipity. Totes molt agradables de veure .


Avui dedique el post a Víctor.



Recordarás la primera vez
que con tu trajín nos juntó la vida,
llamaste al timbre para vender
libros sobre razas desconocidas…
¿qué nos sucedio?
Que acabamos desnudos
jugando abrazados sobre el parquet
al juego del amor.
Luego te marchaste sin dejar ni un papel
con tu nombre y tu dirección,
alguien te esperaba donde siempre a las tres
y eran ya más de las dos.
Volví a encontrarte meses después,
la casualidad me cruzó contigo
en el vestíbulo de un hotel
-”¿qué demonios andas haciendo en Vigo?”-
cuando me desperté
me besabas los párpados:
-”¿cómo te llamas?”- te pregunté
después amaneció.
Y así fue como el tabique de aquel hotel
que nos separaba cayó;
tu tenías el cuarto cientocuarentaitres,
yo el cientocuarentaidos.
Siglos pasaron sin que el azar,
duende juguetón, sus hilos moviera;
casi me había olvidado ya
de tus pies subiendo por mi escalera…
pero antesdeayer
en un cine de barrio una voz me llamó,
desde el ambigú,
y supe que eras tú.
Y la rara historia otra vez se repitió
unos cuantos años después,
en taquilla te habían dado la fila dos
y a mí me dieron la tres.

Título: Juegos de azar
Año: 1988
Letra: Joaquín Sabina
Música: Joaquín Sabina
Disco: El Hombre del traje Gris (1988)